iesmoixent

Mare als 67 anys

xema @ 09:23

Carmen Bousada, una dona de nacionalitat espanyola, ha aconseguit entrar en el llibre dels rècords Guinness sent mare de bessons per primera vegada als seixanta-set anys. Aquesta va donar a llum en l'hospital públic Sant Pau de Barcelona, després d'haver-se sotmés a una fecundació in vitro a Nova York (Amèrica).
Els dos xiquets van nàixer el dia 17 de febrer de 2007. Va ser un part normal, encara que els bebés van nàixer per cessària i van haver d'estar diversos dies a la incubadora. Per sort, tant els xiquets com la mare es troben en molt bon estat de salut.
Molta gent pensa que aquesta dona ha sigut egoista, perquè diuen que aquests xiquets no podran disfrutar de tindre una mare, ja que ella és molt major i no tardarà molt en morir. Altres l'acusen que ho ha fet tot per guanyar diners i fer-se famosa, és a dir, per vendre l'exclusiva a periòdics i revistes, per anar a platós de televisió a parlar sobre el tema, per mostrar imatges dels seus dos fills... També hi ha gent que la tracta com una estafadora per haver mentit als metges sobre la seva edat. A banda de totes aquestes acusacions, molta gent es pregunta perquè va anar a Nova York quan Espanya és un país molt avançat per a les fecundacions in vitro.
Però Carmen només té una resposta a totes les preguntes que es fa la gent. Ella diu que la il·lusió de la seva vida sempre havia sigut ser mare. Afirma que encara se sent jove i que no volia que s'acabara la seva vida sense haver complit el seu desig. Per aquesta raó es va traslladar a Nova York i va estar allí durant un any per a poder dur a cap la seva missió. No obstant això, ella diu que va haver d'anar fora d'Espanya perquè allí probablement no li demanarien la documentació i d'eixa manera no s'adonarien de la seva edat, ja que ella va dir als metges que la seva edat era de 55 anys.
El metge que va atendre Carmen ha assegurat sentir-se enganyat i ens ha dit que potser Carmen i els seus dos fills hagueren pogut morir amb el tractament.
Carmen se sent una dona jove, no li importa per a res el que pense la gent, ella és feliç i amb això té suficient. Encara té moltes ganes de viure i de poder veure créixer els seus fills, cosa que l'ha convertida en una dona molt valenta. De segur que totes les dones que hi ha al món no serien capaces de fer una cosa així, de lluitar contra la naturalesa i de véncer els temors amb la finalitat de ser feliç´.
També és veritat que Carmen haguera pogut complir el seu desig abans, però ella afirma que les circumstàncies de la seva vida no la van deixar. Ella va pensar que més val tard que mai, i per aquesta raó ho va fer. Abans d'actuar va haver de recapacitar molt, pensar en el futur dels seus fills, en la seva educació. Va veure que eixos dos xiquets no es quedarien mai sols encara que ella morira, ja que tenen gent al seu voltant que la volen i que sempre l'ajudaran.
Aquesta dona ens va dir que ella no haguera tingut eixes dos preciositats si haguera vist que no podrien dur una bona vida. A més, ella creu que molts xiquets menuts perden les seves mares per qualsevol desgràcia i s'han de criar tota la vida sense mare. Però ella encara no pensa en la sseva mort, vol buscar-los un pare als seus dos fills i disfrutar de la vida amb els seus dos xiquets, que són la cosa que més vol en el món.
Cristina Reig Palmí (2 ESO C)

La Tafanera | del.icio.us