iesmoixent

Nit d'ombres voraces (5)

xema @ 09:38

Nit d'ombres voraces (A. Fernández Paz)
Fragments del diari de lectura de Rebeca Cerdà (3 ESOB)

El primer paràgraf, en l'última frase, on fica "com també acabarà apagant-se la meua", m'ha fet pensar que la vida és molt breu i quan no et dónes compte, has passat de jugar a les nines i estàs pintant-te els llavis per estar més guapa. Pensem que ja estem fetes unes dones, i ara em dóne compte que m'haguera agradat estar en aquells temps en què no m'avorria mai i m'ho passava sempre bé. El pas eixe important de fer intimitats amb els xics, jo pense que amb l'edat que tinc, la puc aprofitar en altres coses i més avant quan ja tinga una edat per a centrar-me poder intimar.
(.../...)

Quan parla de la seua àvia em recorda la meua i pense que és una sort poder vore-la tots els dies. M'ha vingut al cap com reaccionaré jo quan em veja major i sense forces... Què faré jo si mor la meua àvia? Mai he tingut l'ocasió que se'm muira algú molt proper i no sé com reaccionaré.
(.../...)

Casa amb jardí, qui no vol tindre aquesta casa? Un lloc on relaxar-te i on passar l'estiu, sopar, la sesteta. Olor a tancat, quan obric la caixa del bany on tinc gomes d'esborrar de quan era xicoteta, no s'obri mai i fa olor a tancat. Quina raó té en dir que un diumenge de vesprada és avorrit.
(.../...)

Veus, li agradava Daniel. Tants llibres i tants autors, massa embolic. No seria que Ramón sabia francés? No sé..., això de guardar retalls entre els fulls dels llibres em recorda la taca de xocolate que faig fer en un llibre. El poema em recorda que a mi no em fa falta ningun poema, sóc poc romàntica. No hi havia ningú a l'habitació, com? A Viveiro les nits són fresques, la meua habitació és la més fresca de la casa. A mi també em passava aquella sensació durant els 10 anys i em va durar un any o més! Eixa sensació a mi m'ha passat pensant en la mort! No reaccione, comence a pensar i pensar, però és que em fique mal, intente pensar que sóc molt jove, però el temor em pot.
(.../...)

A mi tampoc em fa gràcia parlar d'això amb els meus pares. Ramón era fuster, com Ramon Fayos, el fuster del meu poble. Al dir que Ramón havia fet tots els mobles de sa casa. Em recorda, cosa curiosa, que el cosí germà del meu avi, el pare de ma mare, va construir els mobles de la tenda de ma tia, que ara va a tancar. I l'olor que em recorda persones i moments, com em recorda l'aroma a pólvora dels Moros i Cristians del meu poble i l'olor (no molt agradable) de bous en les festes de setembre.
(.../...)

La guerra de Franco. Quantes voltes hem comentat, la meua àvia i jo, coses sobre la guerra, les barbaritats i bestieses que passaven. Jo crec que si l'haguera viscuda m'hauria mort de l'angoixa d'estar allí i no poder fer res. La gent que emigrava cap a l'Argentina. En aquells temps Argentina estava molt bé, i ara? Malament. La vida té èpoques bones i males.
(.../...)

La gent no podia viure tranquil·la. "Ens despertaven, llegien una llista de noms que duien escrita i s'emportaven amb ells els elegits d'aquell dia". He vist un vídeo sobre la Guerra Civil on es mostra la mateixa situació, la mateixa ansietat, temor. Tractar la gent com animals, això és una bestiesa. Pense i pense, com pot haver-hi gent tan malvada, tan despietada, jo no puc matar ni una mosca, i hi ha gent que pot matar fins els seus fills. Però com està la gent? Que ja no hi ha sentiments? Sempre hi haurà algú patint. Mai la gent serà bona o què? Vivim en un món que acabarà enfonsant-se.
(.../...)

Aquest llibre et fa vore el que la gent pateix i els records que es perden. Pense que està bé llegir coses d'aquestes i informar-te més sobre els teus avantpassats i els seus records.

La Tafanera | Remoume | del.icio.us