iesmoixent

Tres passes pel misteri

xema @ 08:45

Extret del diari de lectura de Tres passes pel misteri (A. Fernández Paz).
Autora del diari: Ana M. Piqueras (2ESOD)

La primera de les tres històries (La serp de pedra) no m'ha agradat molt. L'he trobat prou interessant en el plantejament, però a mesura que anava llegint i veia el que passava, anava perdent tota l'emoció. A més, per a ser les últimes paraules d'un home, han durat massa. Pense que no és gens realista i el final per a mi ha suposat un desengany. Podem dir que precisament el final és el que ha fet que em portara eixa desil·lusió, ja que al llarg de tota la història vaig estar imaginant un possible desenllaç aterridor, el pitjor per a la humanitat, i en trobar-me eixa cosa tan ximple i absurda, com que una serp de pedra recobra vida, em vaig quedar sorpresa, però no d'alegria sinó de decepció.

No puc dir el mateix de la segona (Una història de fantasmes), que a pesar de ser més breu, ha sigut una història impressionant. Mai haguera imaginat el que finalment ocorre, ja que pensava que deixaria el cas pendent, que ho donaria a entendre, però la manera tan directa i impactant en què ho explica produeix un sentiment difícil de descriure; finalitzes la història amb una sensació de satisfacció, una sensació que t'ompli i et dóna molt que pensar. A més, m'ha fet evocar moments del meu passat que ja tenia quasi oblidats i això encara que es diu molt prompte, és difícil de trobar.

Les ombres del far, l'última i més bonica de totes, m'ha agradat per moltes raons. Una d'elles és tot el realisme que és capaç de transmetre amb unes poques paraules, que principalment són sentiments del protagonista; el final tan treballat que conté, el fet que els protagonistes siguen adolescents..., però el que més m'ha agradat ha sigut el final. M'ha paregut admirable com l'autor ha buscat una solució tan realista a la història i com finalment anaven quadrant-me totes les coses, com veia que xicotets detalls et poden aclarir molts dubtes i sobretot quan el jove, ja adult, torna al seu poble i el troba canviat. Aquesta última part sí que ha sigut emotiva, em va arribar. De tot el llibre és el més bonic.

Dit d'aquesta manera no pareix que les meues paraules anteriors tinguen molt de sentit, ja que pense que les tres històries tenen molta relació, però al mateix temps són contràries. En realitat crec que la primera i l'última són pols oposats, ja que el que menys m'ha agradat en una ho he admirat en l'altra; i que aquesta última té una certa relació amb la primera, ja que d'una manera o altra tracten el mateix tema: la primera m'ha fet recordar el passat i aquesta m'ha fet pensar en el meu futur; la primera m'ha provocat una gran decepció i les altres dos una gran satisfacció. Hi ha moltes més diferències però també moltes coses en comú, ja que les tres contenen un grau elevat d'emoció, sentiment i sorpresa.

La Tafanera | Remoume | del.icio.us