iesmoixent

Les aparences enganyen

xema @ 11:01

VERSIÓ 1
Hola, en primer lloc, les presentacions. Em diuen Susana. Acabe d'arribar a la ciutat i els meus pares m'han matriculat en una escola pública, on no m'agrada gens estar, però tot açò té un motiu: els meus companys. Només arribar tots em van despreciar, només perquè jo no estava alegre ni res per l'estil, estava molt trista i plorava. Tots van pensar que era una amargada i ningú s'apropava mai a mi. Quan jo ho intentava, tots es burlaven o ne n'anaven corrents. He decidit anar sola per l'escola, sense amics. Quan vaig pel corredor note que molts grups de xiquetes i xiquets em miren, sobretot la colla de Lluïsa. Havia pensat xarrar amb totes elles però, quan vaig veure que no deixaven d'observar-me, vaig canviar d'opinió.

VERSIÓ 2
Hola, em diuen Lluïsa i crec que la meua vida no pot anar millor, per això intente no fer mal als altres. Deu fer cosa d'unes setmanes va arribar una xiqueta nova a la meua classe i vaig notar que no era feliç. Li diuen Susana. Tots la miràvem amb incertesa perquè no sabíem si somriure-li o compadir-la. Uns pocs dies més tard ja véiem que estava un poc més animada i cada volta que la véiem li dedicàvem un somriure, pensàvem que així se sentiria millor. També pensàvem com podíem incloure-la en la nostra colla, però crec que ella no es portava amb nosaltres com ens mereixíem. Ara quan ens veu ens ofereix molt mala cara i crec que ella podria animar-se a ser un poquet més agradable amb la resta.

FI
Per fi susana es va animar a parlar amb les xiquetes i aquestes la van rebre amb els braços oberts. Tot es va aclarir perquè ja eren íntimes amigues i s'ho van contar tot. Aquesta anècdota va ser molt útil per a totes les xiquetes, que van aprendre a confiar més en elles mateixes i van veure més clara la frase que sovint deien els seus pares: "LES APARENCES ENGANYEN".
Ana M. Piqueras Hinojo (2n ESO D)

La Tafanera | del.icio.us