Opinió sobre Solituds de l'Anna
(J. Sierra i Fabra)
Comentaris de Soraya Sanchis (3 ESOA)
Aquest llibre m'ha encantat. Ara que ja comence a comprendre els problemes de la vida i tindre més coneixement i responsabilitat, recomanaria el llibre a tots aquells que tenen por de la vida, que no se senten segurs d'ells mateixos, i fins i tot a les mares que no saben com tractar aquests temes amb les filles i fills.
Cal parlar dels problemes com més prompte millor amb algú, ja que si te'ls guardes per a tu, tard o prompte faran ferida. Aquest és l'ensenyament que jo he extret del llibre: que si algun dia em passara el que a l'Anna, jo li ho contaria a ma mare o a mon pare, després de contar-ho a alguna amiga.
M'he llegit el llibre en tres dies, ja que em va enganxar i en trobar una estoneta cada dia la feina estava feta.
xema — 15-03-2007 GTM 1 @ 12:33
Veure/Escriure Comentaris (1) 
La Tafanera | 
Remoume | 
del.icio.us
Comentari sobre Solituds de l'Anna
Diari de lectura de Micaela Biosca (3 ESOA)
Victòria tenia raó. Qui havia tingut la culpa que haguera passat tot allò? Ningú i tots, és cert que la vida d'Anna depenia d'un si condicional. Quan s'asseu per parlar-ne amb son pare, li haguera pegat una pallissa? El cert és que Anna no ho tenia gens fàcil, tot va ser una cadena amarga i els únics que estigueren de la seua part foren David i Lídia, que no pogueren fer res més que prestar-li els diners per a l'avortament. Crec que son pare, en eixes circumstàncies, podria caure ja del burro i admetre que part de la culpa que haguera mort també la tenien ell i la seua dona per no deixar-la dur un preservatiu damunt.
M'ha agradat molt el llibre i pense que se l'haurien de llegir molts pares, ja que actualment en aquest tema estem tots un poc perduts. I molts jóvens que actuen d'eixa forma, com la de Ricard, que són uns irresponsables per no utilitzar les mesures que calen.
xema — 15-03-2007 GTM 1 @ 12:26
Veure/Escriure Comentaris La Tafanera | Remoume | del.icio.us
Opinió sobre Fi de culs a Mallolca, de Pasqual Alapont
Del diari de lectura de Paloma Rodríguez (3 ESOA)
M'ha paregut un llibre molt divertit, amb una ironia corrosiva i un humor excel·lent. L'acabament del llibre ha estat molt bé, però ha deixat massa clar des del principì que els dos protagonistes acabarien junts. El que verdaderament m'ha sorprés ha sigut la parelleta dels mestres, perquè pareixien el pol nord i el pol sud, hi ha moltes diferències entre ells, però segurament acaben junts perquè... no diuen que els pols oposats s'atrauen?
Sobretot és un llibre per a adolescents esperant l'amor, perquè et deixa bocabadat i amb ànsies de tenir parella estable, com diu Víctor, i deixar-se de tonteries.
Pense que l'autor sap expressar molt bé els sentiments d'amor, sense fer-ho molt pesat, mesclant-ho amb el millor humor possible.
xema — 15-03-2007 GTM 1 @ 12:05
Veure/Escriure Comentaris La Tafanera | Remoume | del.icio.us
Opinió sobre Les urpes del diable (Silvestre Vilaplana)
Del diari de lectura de Sonia Micó (2 ESOB)
M'ha agradat moltíssim aquest llibre. Al principi m'havia costat un poc incorporar-me als personatges, a les situacions, als problemes, però m'ha paregut un llibre un poc de terror, molt molt intrigant, que dóna moltíssimes ganes de llegir-lo, de saber què passa després. Hi havia capítols que donaven molta asquerositat, d'altres donaven por, d'altres et feien riure... Però sempre eren divertits i et donaven pensaments al cap.
Després era un poc embolic perquè cada vegada deien que era un assassí i jo no m'aclaria. Però no haguera dit mai que el verdader assassí fóra... En fi, no havia llegit ningun llibre tan carregat d'emocions i problemes com aquest.
xema — 15-03-2007 GTM 1 @ 11:49
Veure/Escriure Comentaris La Tafanera | Remoume | del.icio.us
Extret del diari de lectura de Tres passes pel misteri (A. Fernández Paz).
Autora del diari: Ana M. Piqueras (2ESOD)
La primera de les tres històries (La serp de pedra) no m'ha agradat molt. L'he trobat prou interessant en el plantejament, però a mesura que anava llegint i veia el que passava, anava perdent tota l'emoció. A més, per a ser les últimes paraules d'un home, han durat massa. Pense que no és gens realista i el final per a mi ha suposat un desengany. Podem dir que precisament el final és el que ha fet que em portara eixa desil·lusió, ja que al llarg de tota la història vaig estar imaginant un possible desenllaç aterridor, el pitjor per a la humanitat, i en trobar-me eixa cosa tan ximple i absurda, com que una serp de pedra recobra vida, em vaig quedar sorpresa, però no d'alegria sinó de decepció.
No puc dir el mateix de la segona (Una història de fantasmes), que a pesar de ser més breu, ha sigut una història impressionant. Mai haguera imaginat el que finalment ocorre, ja que pensava que deixaria el cas pendent, que ho donaria a entendre, però la manera tan directa i impactant en què ho explica produeix un sentiment difícil de descriure; finalitzes la història amb una sensació de satisfacció, una sensació que t'ompli i et dóna molt que pensar. A més, m'ha fet evocar moments del meu passat que ja tenia quasi oblidats i això encara que es diu molt prompte, és difícil de trobar.
Les ombres del far, l'última i més bonica de totes, m'ha agradat per moltes raons. Una d'elles és tot el realisme que és capaç de transmetre amb unes poques paraules, que principalment són sentiments del protagonista; el final tan treballat que conté, el fet que els protagonistes siguen adolescents..., però el que més m'ha agradat ha sigut el final. M'ha paregut admirable com l'autor ha buscat una solució tan realista a la història i com finalment anaven quadrant-me totes les coses, com veia que xicotets detalls et poden aclarir molts dubtes i sobretot quan el jove, ja adult, torna al seu poble i el troba canviat. Aquesta última part sí que ha sigut emotiva, em va arribar. De tot el llibre és el més bonic.
Dit d'aquesta manera no pareix que les meues paraules anteriors tinguen molt de sentit, ja que pense que les tres històries tenen molta relació, però al mateix temps són contràries. En realitat crec que la primera i l'última són pols oposats, ja que el que menys m'ha agradat en una ho he admirat en l'altra; i que aquesta última té una certa relació amb la primera, ja que d'una manera o altra tracten el mateix tema: la primera m'ha fet recordar el passat i aquesta m'ha fet pensar en el meu futur; la primera m'ha provocat una gran decepció i les altres dos una gran satisfacció. Hi ha moltes més diferències però també moltes coses en comú, ja que les tres contenen un grau elevat d'emoció, sentiment i sorpresa.
xema — 15-03-2007 GTM 1 @ 08:45
Veure/Escriure Comentaris La Tafanera | Remoume | del.icio.us
VERSIÓ 1
Hola, en primer lloc, les presentacions. Em diuen Susana. Acabe d'arribar a la ciutat i els meus pares m'han matriculat en una escola pública, on no m'agrada gens estar, però tot açò té un motiu: els meus companys. Només arribar tots em van despreciar, només perquè jo no estava alegre ni res per l'estil, estava molt trista i plorava. Tots van pensar que era una amargada i ningú s'apropava mai a mi. Quan jo ho intentava, tots es burlaven o ne n'anaven corrents. He decidit anar sola per l'escola, sense amics. Quan vaig pel corredor note que molts grups de xiquetes i xiquets em miren, sobretot la colla de Lluïsa. Havia pensat xarrar amb totes elles però, quan vaig veure que no deixaven d'observar-me, vaig canviar d'opinió.
VERSIÓ 2
Hola, em diuen Lluïsa i crec que la meua vida no pot anar millor, per això intente no fer mal als altres. Deu fer cosa d'unes setmanes va arribar una xiqueta nova a la meua classe i vaig notar que no era feliç. Li diuen Susana. Tots la miràvem amb incertesa perquè no sabíem si somriure-li o compadir-la. Uns pocs dies més tard ja véiem que estava un poc més animada i cada volta que la véiem li dedicàvem un somriure, pensàvem que així se sentiria millor. També pensàvem com podíem incloure-la en la nostra colla, però crec que ella no es portava amb nosaltres com ens mereixíem. Ara quan ens veu ens ofereix molt mala cara i crec que ella podria animar-se a ser un poquet més agradable amb la resta.
FI
Per fi susana es va animar a parlar amb les xiquetes i aquestes la van rebre amb els braços oberts. Tot es va aclarir perquè ja eren íntimes amigues i s'ho van contar tot. Aquesta anècdota va ser molt útil per a totes les xiquetes, que van aprendre a confiar més en elles mateixes i van veure més clara la frase que sovint deien els seus pares: "LES APARENCES ENGANYEN".
Ana M. Piqueras Hinojo (2n ESO D)
xema — 15-01-2007 GTM 1 @ 11:01
Veure/Escriure Comentaris La Tafanera | Remoume | del.icio.us
Fitxa bibliogràfica
Títol: Dràcula
Autor: Bram Stoker
Editorial: Bromera
Adaptat per Jesús Cortés
Aquest llibre ha sigut impressionant. M'ha agradat molt perquè té fantasia barrejada amb realisme i et fa viure a tu mateix les aventures dels personatges. No és un llibre que es faça avorrit a mesura que el llegeixes, cada una de les pàgines està plena d'emoció. L'únic defecte que hi he trobat ha sigut que el plantejament i desenvolupament estan molt complets i ben explicats, amb tot tipus de detalls i descripcions, però al final, tot el que estàs esperant al llarg del llibre, t'ho expliquen d'una manera molt lleugera, com si no fóra important. De totes maneres, aquest llibre m'ha agradat molt i ha sigut molt important per a mi llegir-lo, ja que com expliquen en un dels capítols, s'han fet moltes llegendes i supersticions, de les quals havia sentit parlar. Per això, coneixent la història de la qual totes aquestes llegendes parteixen, entenc més detalls i comprenc moltes més coses. En resum, ha estat molt bé.
Ana M. Piqueras Hinojo (2n ESO D)
xema — 12-01-2007 GTM 1 @ 12:54
Veure/Escriure Comentaris La Tafanera | Remoume | del.icio.us
<<
1
2
3
