iesmoixent

L'infern de Marta (Pasqual Alapont)
Comentari de Cristina Reig Palmí (2 ESOC)

Marta és una xica jove a qui l'amor no va massa bé. Per això confia cegament en Hèctor, el seu nuvi. Hèctor és un xic malvat. Al principi es fa el simpàtic per enamorar Marta però després actua d'una manera molt inadequada.
Jo pense que aquest llibre ha estat molt bé i que ens ha ensenyat una cosa molt important. L'amor és una cosa molt seriosa i s'ha d'anar amb compte amb el xic amb el qual vols compartir la teva vida, no sempre tots els xics són bons, i de vegades les aparences enganyen.

No et pots casar, pare! (Fina Casalderey)
Comentaris de Sara Camarasa (2 ESOD)

Vaig elegir aquest llibre perquè el títol em va deixar amb la intriga. M'imaginava que tractaria sobre algun tema així i que algun fill no voldria que es casara son pare.
Aquest llibre també és molt bonic perquè s'expressen sentiments dels protagonistes c om ràbia, alegria, tristesa... i també explica com estan passant sense la mare, com resultà de complicat acostumar-se a estar sense ella, com van haver de repartir-se les faenes de casa i aprendre a cuidar d'un xiquet menut.
(.../...)
Aquest cas em recorda a una amiga meua. Els seus pares estaven separats i son pare es va fer una amiga perquè se sentia molt sol, i la xiqueta no acceptava l'amiga de son pare. Aquest va parlar amb ella i li va deixar una explicació molt clara. Al final, la meua amiga no va acceptar l'amiga de son pare com una segona mare perquè ja en tenia una, però sí com una amiga.

Extret del diari de lectura de Raquel Navarro (3 ESOB)

No es pot crear un futur millor si no aprens de les errades que s'han fet en el passat. M'ha agradat el llibre perquè és realista i el recomanaria a la gent jove, perquè crec que és ella la que ha d'entendre el passat i construir un futur.

Comentari personal de Miquel Bas (3 ESOB)

El llibre m'ha agradat però el final m'ha decebut un poc perquè m'esperava alguna cosa més interessant.
El que més m'ha agradat ha sigut les cartes que troba Sara a l'armari de l'habitació del seu oncle: el sofriment, l'amor que van viure l'oncle Ramon, Sara i altra gent. També m'ha agradat perquè m'encanta el tema de la política i de la història. Crec que el llibre parlava de la injustícia que hi va haver durant la guerra i la postguerra, i que els franquistes castigaven durament la cultura. Aquest llibre el recomane a les persones que han tingut algun familiar que haja viscut en el temps de la Guerra Civil i de la postguerra.

Comentari sobre Solituds de l'Anna
Diari de lectura de Micaela Biosca (3 ESOA)

Victòria tenia raó. Qui havia tingut la culpa que haguera passat tot allò? Ningú i tots, és cert que la vida d'Anna depenia d'un si condicional. Quan s'asseu per parlar-ne amb son pare, li haguera pegat una pallissa? El cert és que Anna no ho tenia gens fàcil, tot va ser una cadena amarga i els únics que estigueren de la seua part foren David i Lídia, que no pogueren fer res més que prestar-li els diners per a l'avortament. Crec que son pare, en eixes circumstàncies, podria caure ja del burro i admetre que part de la culpa que haguera mort també la tenien ell i la seua dona per no deixar-la dur un preservatiu damunt.

M'ha agradat molt el llibre i pense que se l'haurien de llegir molts pares, ja que actualment en aquest tema estem tots un poc perduts. I molts jóvens que actuen d'eixa forma, com la de Ricard, que són uns irresponsables per no utilitzar les mesures que calen.