iesmoixent

Primer, és fonamental entrar en una habitació. S'utilitzen els peus per poder entrar-hi. Els peus són com dos llapis llargs situats davall de l'estómac, aquella cosa on estan els òrgans, és a dir, el ràdio-casset que fa soroll quan tens fam. Un rere l'altre, primer el peu dret i després l'esquerre, t'hi aproximes. No hi has d'anar amb els dos peus en alt, açò provocaria una forta caiguda al terra. En arribar a la porta, un rectangle amb un mànec com un ham de pescar, has de posar els dits sobre aquest mànec i fer força cap avall. De sobte observaràs amb els forats del meló superior del cos, que el tros de fusta s'obri com la cova que hi ha davall del nas, que l'obris i la tanques quan vols. Com abans, peu rere peu, entres a l'habitació i et situes finalment davant d'una tomba vertical del color del planeta Mart. Agafes el macarró dret, l'estires fins a tocar una piloteta enganxada a la tomba, el pom, i fas força cap arrere. Veuràs que la tomba s'obri. D'aquesta manera hauràs pogut obrir un armari. No hi entres perquè potser no en pugues eixir.

Vicente Llandete Sanchis (2n ESO D)

Quan notes una sensació freda a la panxa i als pits et donaràs compte que has de posar-te-la. No et preocupes, quan arribe el moment ho sabràs. És una situació un poc crítica i en eixos moments et passen pel cap tot tipus de coses amb què tapar-te, però no has de posar-te nerviós. En primer lloc has de saber el que busques. En cas de saber-ho, passa al quart paràgraf. És lògic: un objecte lleuger amb la forma de la part del cos que vols cobrir. La camiseta està feta de fils entrellaçats que tots units formen el que anomenem tela. Més endavant unes persones molt amables uneixen la tela com més els agrada i el resultat d'aquesta operació forma una peça de vestir. Ara ja saps el que busques i les dues opcions més habituals per a trobar-ne una són:
1. En cas de portar unes xapetes metàl·liques anomenades diners, pots buscar unes habitacions que es troben per tot arreu i intercanviar-les per la camiseta (important que siga de la teua talla). Abans d'entrar en l'habitació fixa't que el que s'hi intercanvie siga roba.
2. Anar a buscar algun conegut que te'n deixe una de la teua talla.
En segon lloc has de saber com has de posar-te-la, ja que podries arribar a entrellaçar les dues parts del teu cos que ixen dels laterals del tronc (les anomenarem braços) amb la part que ix de la part superior (cap, per acurtar).
Ja tens davant una camiseta. El que ara toca saber és quina part és la davantera. Per a saber-ho, cal conéixer primer les obertures de què consta. Col·locant la més gran cap avall (mireu imatge), paral·lela a aquesta hi ha una forma circular i als costats, dues obertures que poden ser de tot tipus (curtes, llargues...), però recorda, sempre dues.
Ara que coneixes totes les obertures, veuràs que la circular té una etiqueta. Doncs has d'agafar la camiseta (molt important, no intentes posar-te-la sense agafar-la) i passar el cap per aquesta obertura, situant l'etiqueta al bescoll. La resta ja no és tan difícil, ja que si has seguit bé les instruccions, només queda passar cadascun dels braços pel forat corresponent. És important no passar el braç esquerre pel forat dret i viceversa, igual que tampoc has de passar els dos braços pel mateix forat.
RECOMANACIONS: porta sempre damunt unes quantes xapetes de les abans anomenades i recorda que és pràctic posar-te-la abans d'eixir, ja que pots adonar-te que no en portes quan siga massa tard.

Ana M. Piqueras Hinojo ( 2n ESO D)

Per a besar-se és imprescindible que hi haja dues persones o més. En primer lloc cal encollir els llavis, eixe òrgan que està a la part de baix de la cara i que té dues parts que s'obrin com una porta. Després cal traure més cap a fora els llavis per poder apretar-los i donar un bes a la persona que tens prop. Mentre vas arrimant-te a eixa persona, vas encollint els llavis i fent pressió.
Els teus llavis ja estan tocant la cara d'aquella persona, ara sols cal soltar els llavis i farà un sorollet com muac! Però hi ha altres maneres de besar, com per exemple: a més d'ajuntar els llavis, ajuntar les llengües; o el típic bes que et fa aquella dona pesada que sempre que et veu et diu que guapa que eres o quant et vol.

Marta Gil Soriano (2n ESO D)

Primer entres en una casa on visquen persones que et coneguen a fi d'evitar conflictes. És possible que hi haja uns forats molt grans a les parets que donen a l'exterior per poder veure, però no intentes travessar-los perquè pot haver-hi una barrera transparent que t'ho impedirà.

Després, quan ja estigues dins, busca en eixes làmines que et rodegen anomenades parets un objecte quadrat i petit que hi està enganxat.
Quan trobes aquest objecte, anomenat interruptor, et poses davant d'ell, el mires fixament i amb el dit de la mà esquerra que està a la dreta del dit d'enmig l'assenyales. Quan estigues en aquesta posició, el presiones sense temor fins que escoltes un soroll que faça CLACK!!

Finalment, una vegada feta aquesta acció, el lloc on et trobes s'il·luminarà.

Un consell: quan trobes un d'eixos quadrats petits de la paret, només l'has de presionar si no té dos forats negres, per evitar una sensació molt desagradable al dit.

Sara Moratalla (2 ESO D)

Amor, amor,
et porte dins del cor.
Amor, amor,
eres el meu record.

Freddy J. Bonilla (2 ESO D)

Una cosa et vaig dir:
en les nits de primavera
al cel hi ha una estrella,
es una amiga per a mi.

Freddy J. Bonilla (2 ESO D)

Cada punyada em mata,
cada insult m'és dolent.
Quan em pegues jo calle,
et vull clarament.

Judith Rey (2 ESO D)