iesmoixent

Crec que els gustos tenen molt a veure amb les experiències d'una persona. No són el que els defineixen però tenen molt a veure. Vaig traure aquesta conclusió l'altre dia escoltant música amb unes amigues. A cadascuna li agradava una cançó diferent, però no per l'entonació dels cantants ni res per l'estil, agradava pel que li feia sentir.
Una havia passat l'estiu en un campament i allí l'escoltava, eixa cançó l'emocionava, feia que recordara uns moments molt bonics. A una altra li agradava per la lletra, pareixia estar feta per a ella, la seua situació actual. També hi havia moltes cançons que ens feien sentir el mateix, juntes havíem passat hores i hores amb eixos acords: la cantàvem pels carrers, la ballàvem sempre que podíem... encara que musicalment no val la pena escoltar-les, per a nosaltres poden arribar a ser les millors.
Jo he posat l'exemple de les cançons, però en la vida tot funciona així, d'una manera molt personal. Sols s'ha de pensar que si no fóra d'aquesta manera, tots estaríem enamorats de la mateixa persona, aniríem vestits de la mateixa manera, menjaríem el mateix... no hi hauria estil!
Ana M. Piqueras (2 ESOD)

Abans que finalitze "el dia" he d'anar al supermercat i comprar el següent:

LLISTA DE LA COMPRA

De la carnisseria:
2 kg de tranquil·litat
5 kg de paciència (me'n queda molt poca)
6 kg de silenci (no me'n queda gens)
2 kg de coneixement

De la secció de les begudes:
3 l de seriositat
2 pots de preocupació
1 potet de perseverança

Dels congelats:
(D'ací he de comprar el més important, potser dure eternament.)
3 bosses de salut (per a mi i tots els que m'envolten)
1 paquet ple de responsabilitat

Després aniré a tirar el fem. A casa reciclem i he de tirar dues bosses:
Una va plena de persones que sols fan mal i sentiments que val la pena rebutjar. L'altra va plena de malalties patides. Les tirem al fem per no veure-les més.
Quan haja comprat tot EL QUE EM FA FALTA i haja tirat TOT EL QUE EM SOBRA, podré passar "el dia" sense cap preocupació. No serà fàcil, però crec que ho aconseguiré.

Ana M. Piqueras (2 ESOD)

Segur que més d'una vegada tots hem tingut alguna petita discussió amb algun amic o amiga nostre, però no li hem donat cap importància.
Però, què és un amic? No tots s'hauran fet alguna vegada aquesta pregunta, de vegades no donem importància als xicotets detalls. Per a mi un amic és una persona que et coneix molt bé i t'estima encara més del que et coneix. Un amic és la persona que sempre està amb tu, que t'ajuda quan ho necessites, que et dóna una abraçada quan més falta et fa. Un amic és un tresor que sempre hem de conservar el millor possible perquè estiga en el fons del nostre cor.
Els amics no són només per als moments de diversió i de festa. Tots passem per alguns moments roïns en la nostra vida, i quan més falta ens fan, quan més desitgem l'ajuda d'algú, apareix eixe amic tan especial per a tu oferint-te ajuda a canvi de la teva companyia.
De vegades la gent no els aprecia tant com deuria de fer-ho, però recordeu: "Qui té un amic, té bon abric".

Cristina Reig Palmí (2 ESOC)

L'infern de Marta (Pasqual Alapont)
Comentari de Cristina Reig Palmí (2 ESOC)

Marta és una xica jove a qui l'amor no va massa bé. Per això confia cegament en Hèctor, el seu nuvi. Hèctor és un xic malvat. Al principi es fa el simpàtic per enamorar Marta però després actua d'una manera molt inadequada.
Jo pense que aquest llibre ha estat molt bé i que ens ha ensenyat una cosa molt important. L'amor és una cosa molt seriosa i s'ha d'anar amb compte amb el xic amb el qual vols compartir la teva vida, no sempre tots els xics són bons, i de vegades les aparences enganyen.

No et pots casar, pare! (Fina Casalderey)
Comentaris de Sara Camarasa (2 ESOD)

Vaig elegir aquest llibre perquè el títol em va deixar amb la intriga. M'imaginava que tractaria sobre algun tema així i que algun fill no voldria que es casara son pare.
Aquest llibre també és molt bonic perquè s'expressen sentiments dels protagonistes c om ràbia, alegria, tristesa... i també explica com estan passant sense la mare, com resultà de complicat acostumar-se a estar sense ella, com van haver de repartir-se les faenes de casa i aprendre a cuidar d'un xiquet menut.
(.../...)
Aquest cas em recorda a una amiga meua. Els seus pares estaven separats i son pare es va fer una amiga perquè se sentia molt sol, i la xiqueta no acceptava l'amiga de son pare. Aquest va parlar amb ella i li va deixar una explicació molt clara. Al final, la meua amiga no va acceptar l'amiga de son pare com una segona mare perquè ja en tenia una, però sí com una amiga.

Nit d'ombres voraces (A. Fernández Paz)
Fragments del diari de lectura de Rebeca Cerdà (3 ESOB)

El primer paràgraf, en l'última frase, on fica "com també acabarà apagant-se la meua", m'ha fet pensar que la vida és molt breu i quan no et dónes compte, has passat de jugar a les nines i estàs pintant-te els llavis per estar més guapa. Pensem que ja estem fetes unes dones, i ara em dóne compte que m'haguera agradat estar en aquells temps en què no m'avorria mai i m'ho passava sempre bé. El pas eixe important de fer intimitats amb els xics, jo pense que amb l'edat que tinc, la puc aprofitar en altres coses i més avant quan ja tinga una edat per a centrar-me poder intimar.
(.../...)

Quan parla de la seua àvia em recorda la meua i pense que és una sort poder vore-la tots els dies. M'ha vingut al cap com reaccionaré jo quan em veja major i sense forces... Què faré jo si mor la meua àvia? Mai he tingut l'ocasió que se'm muira algú molt proper i no sé com reaccionaré.
(.../...)

Casa amb jardí, qui no vol tindre aquesta casa? Un lloc on relaxar-te i on passar l'estiu, sopar, la sesteta. Olor a tancat, quan obric la caixa del bany on tinc gomes d'esborrar de quan era xicoteta, no s'obri mai i fa olor a tancat. Quina raó té en dir que un diumenge de vesprada és avorrit.
(.../...)

Veus, li agradava Daniel. Tants llibres i tants autors, massa embolic. No seria que Ramón sabia francés? No sé..., això de guardar retalls entre els fulls dels llibres em recorda la taca de xocolate que faig fer en un llibre. El poema em recorda que a mi no em fa falta ningun poema, sóc poc romàntica. No hi havia ningú a l'habitació, com? A Viveiro les nits són fresques, la meua habitació és la més fresca de la casa. A mi també em passava aquella sensació durant els 10 anys i em va durar un any o més! Eixa sensació a mi m'ha passat pensant en la mort! No reaccione, comence a pensar i pensar, però és que em fique mal, intente pensar que sóc molt jove, però el temor em pot.
(.../...)

A mi tampoc em fa gràcia parlar d'això amb els meus pares. Ramón era fuster, com Ramon Fayos, el fuster del meu poble. Al dir que Ramón havia fet tots els mobles de sa casa. Em recorda, cosa curiosa, que el cosí germà del meu avi, el pare de ma mare, va construir els mobles de la tenda de ma tia, que ara va a tancar. I l'olor que em recorda persones i moments, com em recorda l'aroma a pólvora dels Moros i Cristians del meu poble i l'olor (no molt agradable) de bous en les festes de setembre.
(.../...)

La guerra de Franco. Quantes voltes hem comentat, la meua àvia i jo, coses sobre la guerra, les barbaritats i bestieses que passaven. Jo crec que si l'haguera viscuda m'hauria mort de l'angoixa d'estar allí i no poder fer res. La gent que emigrava cap a l'Argentina. En aquells temps Argentina estava molt bé, i ara? Malament. La vida té èpoques bones i males.
(.../...)

La gent no podia viure tranquil·la. "Ens despertaven, llegien una llista de noms que duien escrita i s'emportaven amb ells els elegits d'aquell dia". He vist un vídeo sobre la Guerra Civil on es mostra la mateixa situació, la mateixa ansietat, temor. Tractar la gent com animals, això és una bestiesa. Pense i pense, com pot haver-hi gent tan malvada, tan despietada, jo no puc matar ni una mosca, i hi ha gent que pot matar fins els seus fills. Però com està la gent? Que ja no hi ha sentiments? Sempre hi haurà algú patint. Mai la gent serà bona o què? Vivim en un món que acabarà enfonsant-se.
(.../...)

Aquest llibre et fa vore el que la gent pateix i els records que es perden. Pense que està bé llegir coses d'aquestes i informar-te més sobre els teus avantpassats i els seus records.

Del diari de lectura de Sara Ruiz (3 ESOB)

CAPÍTOL 6
Crec que el que aquella presència volia comunicar a Sara era l'amagatall a l'armari amb fotos i cartes d'amor entre el seu oncle i una altra Sara, la seua enamorada. Les cartes reflecteixen tot el patiment i totes les injustícies que existien desgraciadament a l'època, però també els sentiments d'amor profund que sentien l'un per l'altre i l'enorme afició que tenien per la poesia. M'agradaria, igual com la protagonista, saber més del que va ocórrer en aquells anys tan difícils, si van poder sobreviure, què va passar amb la seua relació, etc. Espere que més avant ho explique.

COMENTARI FINAL
És un llibre molt entetingut i apassionant. Ens fa recordar que no fa massa anys la democràcia no existia i que els assassinats de persones innocents eren molt freqüents per la falta de drets i d'enteniment. També m'ha paregut que l'autor ha sabut triar molt bé els llocs on transcorre la novel·la i ha descrit molt bé tota la trama principal.
Al començament em costava prou escriure els meus pensaments però a mesura que anava llegint m'ha paregut més senzill i a més m'ha ajudat a comprendre millor el llibre.

Valoració de Joan Carreres (3 ESOB)

El llibre ha estat prou bé, a mi almenys m'ha ajudat a saber com és de dura la vida i que a poc a poc cal anar superant-se. A més, respecte del personatge de l'oncle Ramón, n'estic molt orgullós, ja que va lluitar fins al final per un estat lliure i no sé com va poder aguantar tanta barbàrie al llarg de la seva vida, al estar presoner per l'exèrcit de Franco, i com es va poder salvar.
Sara ha sigut una xica molt valenta per afrontar aquella presència que tenia a l'habitació (suposadament Ramón), i m'ha ajudat a superar molts problemes i a relacionar-me més amb el meu pare, perquè ara ja sé la seva infància.
Respecte de mamà Laura, el poc que he llegit d'ella m'ha paregut que va ser una dona covard en no traure a la llum moltes coses que jo pense que ella sabia sobre el seu germà.
Respecte a Daniel, no m'ha fet gens de gràcia el seu caràcter, perquè l'amor no té distàncies i no li haguera costat gens apropar-se un dia a la Corunya i veure Sara.
Tampoc no volia oblidar la relació que té Sara amb el seu germà, una relació molt estreta a pesar de la distància.

Extret del diari de lectura de Raquel Navarro (3 ESOB)

No es pot crear un futur millor si no aprens de les errades que s'han fet en el passat. M'ha agradat el llibre perquè és realista i el recomanaria a la gent jove, perquè crec que és ella la que ha d'entendre el passat i construir un futur.

Comentari personal de Miquel Bas (3 ESOB)

El llibre m'ha agradat però el final m'ha decebut un poc perquè m'esperava alguna cosa més interessant.
El que més m'ha agradat ha sigut les cartes que troba Sara a l'armari de l'habitació del seu oncle: el sofriment, l'amor que van viure l'oncle Ramon, Sara i altra gent. També m'ha agradat perquè m'encanta el tema de la política i de la història. Crec que el llibre parlava de la injustícia que hi va haver durant la guerra i la postguerra, i que els franquistes castigaven durament la cultura. Aquest llibre el recomane a les persones que han tingut algun familiar que haja viscut en el temps de la Guerra Civil i de la postguerra.

Opinió sobre Solituds de l'Anna
(J. Sierra i Fabra)
Comentaris de Soraya Sanchis (3 ESOA)

Aquest llibre m'ha encantat. Ara que ja comence a comprendre els problemes de la vida i tindre més coneixement i responsabilitat, recomanaria el llibre a tots aquells que tenen por de la vida, que no se senten segurs d'ells mateixos, i fins i tot a les mares que no saben com tractar aquests temes amb les filles i fills.
Cal parlar dels problemes com més prompte millor amb algú, ja que si te'ls guardes per a tu, tard o prompte faran ferida. Aquest és l'ensenyament que jo he extret del llibre: que si algun dia em passara el que a l'Anna, jo li ho contaria a ma mare o a mon pare, després de contar-ho a alguna amiga.
M'he llegit el llibre en tres dies, ja que em va enganxar i en trobar una estoneta cada dia la feina estava feta.

Comentari sobre Solituds de l'Anna
Diari de lectura de Micaela Biosca (3 ESOA)

Victòria tenia raó. Qui havia tingut la culpa que haguera passat tot allò? Ningú i tots, és cert que la vida d'Anna depenia d'un si condicional. Quan s'asseu per parlar-ne amb son pare, li haguera pegat una pallissa? El cert és que Anna no ho tenia gens fàcil, tot va ser una cadena amarga i els únics que estigueren de la seua part foren David i Lídia, que no pogueren fer res més que prestar-li els diners per a l'avortament. Crec que son pare, en eixes circumstàncies, podria caure ja del burro i admetre que part de la culpa que haguera mort també la tenien ell i la seua dona per no deixar-la dur un preservatiu damunt.

M'ha agradat molt el llibre i pense que se l'haurien de llegir molts pares, ja que actualment en aquest tema estem tots un poc perduts. I molts jóvens que actuen d'eixa forma, com la de Ricard, que són uns irresponsables per no utilitzar les mesures que calen.

Opinió sobre Fi de culs a Mallolca, de Pasqual Alapont
Del diari de lectura de Paloma Rodríguez (3 ESOA)

M'ha paregut un llibre molt divertit, amb una ironia corrosiva i un humor excel·lent. L'acabament del llibre ha estat molt bé, però ha deixat massa clar des del principì que els dos protagonistes acabarien junts. El que verdaderament m'ha sorprés ha sigut la parelleta dels mestres, perquè pareixien el pol nord i el pol sud, hi ha moltes diferències entre ells, però segurament acaben junts perquè... no diuen que els pols oposats s'atrauen?
Sobretot és un llibre per a adolescents esperant l'amor, perquè et deixa bocabadat i amb ànsies de tenir parella estable, com diu Víctor, i deixar-se de tonteries.
Pense que l'autor sap expressar molt bé els sentiments d'amor, sense fer-ho molt pesat, mesclant-ho amb el millor humor possible.

Opinió sobre Les urpes del diable (Silvestre Vilaplana)
Del diari de lectura de Sonia Micó (2 ESOB)

M'ha agradat moltíssim aquest llibre. Al principi m'havia costat un poc incorporar-me als personatges, a les situacions, als problemes, però m'ha paregut un llibre un poc de terror, molt molt intrigant, que dóna moltíssimes ganes de llegir-lo, de saber què passa després. Hi havia capítols que donaven molta asquerositat, d'altres donaven por, d'altres et feien riure... Però sempre eren divertits i et donaven pensaments al cap.
Després era un poc embolic perquè cada vegada deien que era un assassí i jo no m'aclaria. Però no haguera dit mai que el verdader assassí fóra... En fi, no havia llegit ningun llibre tan carregat d'emocions i problemes com aquest.

Extret del diari de lectura de Tres passes pel misteri (A. Fernández Paz).
Autora del diari: Ana M. Piqueras (2ESOD)

La primera de les tres històries (La serp de pedra) no m'ha agradat molt. L'he trobat prou interessant en el plantejament, però a mesura que anava llegint i veia el que passava, anava perdent tota l'emoció. A més, per a ser les últimes paraules d'un home, han durat massa. Pense que no és gens realista i el final per a mi ha suposat un desengany. Podem dir que precisament el final és el que ha fet que em portara eixa desil·lusió, ja que al llarg de tota la història vaig estar imaginant un possible desenllaç aterridor, el pitjor per a la humanitat, i en trobar-me eixa cosa tan ximple i absurda, com que una serp de pedra recobra vida, em vaig quedar sorpresa, però no d'alegria sinó de decepció.

No puc dir el mateix de la segona (Una història de fantasmes), que a pesar de ser més breu, ha sigut una història impressionant. Mai haguera imaginat el que finalment ocorre, ja que pensava que deixaria el cas pendent, que ho donaria a entendre, però la manera tan directa i impactant en què ho explica produeix un sentiment difícil de descriure; finalitzes la història amb una sensació de satisfacció, una sensació que t'ompli i et dóna molt que pensar. A més, m'ha fet evocar moments del meu passat que ja tenia quasi oblidats i això encara que es diu molt prompte, és difícil de trobar.

Les ombres del far, l'última i més bonica de totes, m'ha agradat per moltes raons. Una d'elles és tot el realisme que és capaç de transmetre amb unes poques paraules, que principalment són sentiments del protagonista; el final tan treballat que conté, el fet que els protagonistes siguen adolescents..., però el que més m'ha agradat ha sigut el final. M'ha paregut admirable com l'autor ha buscat una solució tan realista a la història i com finalment anaven quadrant-me totes les coses, com veia que xicotets detalls et poden aclarir molts dubtes i sobretot quan el jove, ja adult, torna al seu poble i el troba canviat. Aquesta última part sí que ha sigut emotiva, em va arribar. De tot el llibre és el més bonic.

Dit d'aquesta manera no pareix que les meues paraules anteriors tinguen molt de sentit, ja que pense que les tres històries tenen molta relació, però al mateix temps són contràries. En realitat crec que la primera i l'última són pols oposats, ja que el que menys m'ha agradat en una ho he admirat en l'altra; i que aquesta última té una certa relació amb la primera, ja que d'una manera o altra tracten el mateix tema: la primera m'ha fet recordar el passat i aquesta m'ha fet pensar en el meu futur; la primera m'ha provocat una gran decepció i les altres dos una gran satisfacció. Hi ha moltes més diferències però també moltes coses en comú, ja que les tres contenen un grau elevat d'emoció, sentiment i sorpresa.